Eixample 1

Entrada

El dia 13 de Juny, vam quedar totes a las 08:00h en Pont d’Esplugues per agafar el tram, i després hem baixat en Can Rigal, ens vam trobar amb la nostre companya per agafar el metro en la L5 (Pubilla Cases) i hem baixat a Diagonal, hem caminat una mica per arriba a La Pedrera on ens esperaven els professors per passar la llista, com sempre ells van arribar una mica tard.

Vam entrar a La Pedrera. Una guia ens va parlar de la pedrera i la seva historia. Quan es va acaba la xarla, vam pujar escales amunt per veure la part de dalt “terrassa”. Nomes pujar 3 pisos, preguntàvem “quan arribaríem” o “ja hem arribat”...  Quan vam arribar a la terrassa ens va explicar coses de la decoració i perquè servia. Pujàvem i baixàvem escales perquè era desigual. Després vam  veure per dins com vivia la gent. En la Pedrera vam visitar el pati, la terrassa i un pis on vivia la gent abans. No ens va agradar molt perquè era avorrit, nosaltres ens esperàvem una altre cosa.

Quan vam sortir de la Pedrera vam anat a la Casa de les Punxes i vam comprat un Calipo. Es diu així perquè té moltes punxes. Ens va costar molt per trobar el carrer de l’Almirall Roger de Llúria. Vam caminar per aquesta zona, com era la hora vam anat a la casa Batlló. En la casa Batlló vam buscar un heroi que està escanyant una serp gegant o un drac. Van passar llista i vam anar amb el metro a Sagrada Família per fer fotos. Aquell dia vam fer l’entrevista a dos nois que han vingut de França per visitar al seu amic.

El que més em va interessar va ser la Sagrada Família, perquè és un monument molt gran i bonic, y encara que segueix en construcció, es veu una obra d'art.

La casa de les Punxes

Pujant el carrer del Bruc fins a la Diagonal hi ha una gran edificació anomenada popularment com a La casa de les Punxes; el seu arquitecte va ser Josep Puig i Cadafalch, un arquitecte modernista del s.XIX, XX, Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905).

Com podreu veure, el nom popular prové del peculiar terrat que té. A sobre de les torres hi ha teules amb forma de cons.

El modernisme

El modernisme català és un estil, principalment arquitectònic, que es desenvolupa a Catalunya, i de forma més especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920 (aproximadament). Algunes de les característiques principals que hem pogut observar, són les següents:

•       A la majoria d’edificis es desenvolupen els conceptes de la naturalesa, que està present en les decoracions, a les façanes dels edificis i als materials que s’utilitzen per construït l’edifici. Així, doncs el mateix Gaudí afirmava que per a ell són la naturalesa, és una gran Font d’inspiració a l’hora de fer les seves obres.

• Es fan servir formes ondulades i en forma d’espiral. Molt psicodèliques i suaus.

•  També es col·loquen figures de gran tamany, com d’animals fabulosos o persones.

•         Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat, ondulades i amb formes desiguals i molt artístiques, inspirades a la Natura.

Entre tots els artistes del món del modernisme podem destacar com els més importants a Antoni Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Rubio i Bellver, Enric Sagnier i Villaveccia, entre altres.

L'Illa de la discòrdia.

Si ens apropem al Passeig de Gràcia, podrem trobar "l’Illa de la discòrdia", que rep aquest nom per albergar tres edificacions dels arquitectes modernistes més importants de Barcelona. Es deia que era una batalla entre aquests tres, per poder comprovar qui era el millor arquitecte.

Els diferents partes de les façanes:

-La Casa Batlló és una de les obres més conegudes d’Antoni Gaudí, diuen que és la més maca i expressiva de totes tres. Aquesta façana va ser construïda de gres i després revestida amb la tècnica del ‘trencadís’ amb diferents cristalls de colors.

- En aquest casa Puig i Cadafalch utilitza més les formes geomètriques per construir la casa Ametller. Una part de l’edifici està fet a base de rajoles, també podem veure dos portes asimètriques amb una figura de Sant Jordi i el drac.

-I per últim la casa Lleó i Morera de Domènech i Montaner. Un bonic i magnífic edifici modernista. La façana està decorada amb ornaments modernistes variats. L’aspecte que més crida l’atenció és una escultura d’Eusebi i Arnau que representaven dues parelles de figures femenines sostenint unes jardineres.